El recent acord entre les dues forces polítiques hegemòniques al conjunt de l'estat espanyol, que consisteix en modificar la Constitució de 1978 per ajustar-la a les demandes de reducció del dèficit públic, no fa més que refermar la consolidació d'unes polítiques econòmiques que es van encetar fa més de 30 anys, de la mà dels primers governs neoliberals a Anglaterra i als Estats Unitats.
S'ha consumat el xantatge, el del del capital apàtrida a les classes populars; un xantatge covard i traïdor que a la pràctica implicarà més precarietat pel conjunt de la ciutadania, i més privilegis per una reduïda casta d'oligarques depravats i enfollits.
El darrer any hem viscut coses molt gruixudes a Europa i al món. Hem vist la fallida econòmica de països com Grècia, Irlanda i Portugal, una fallida teledirigida i dissenyada per planificar un rescat financer amb sucosos dividends per als gestors del capital. Hem vist la caiguda de bancs i caixes i el seu posterior rescat per part dels estats. Hem tingut un estiu marcat per les turbulències financeres i els anuncis verinosos de les agències de qualificació, que mitjançant maniobres brillants i maquiavèl·liques han aconseguit els seus objectius: reestructurar l'economia seguint els dictats neoliberals cuinats a l'Escola de Chicago.
De la mateixa manera que als anys 70 van ser dos polítics anglosaxons els qui van aplicar les receptes dissenyades pels teòrics neoliberals, ara ens trobem que dos polítics europeus conservadors de l'eix francoalemany (Merklel i Sarkozy) encapçalen políticament un nou procés de reformes neoliberals, que consisteix principalment en erosionar drets socials i humans dels europeus.
Limitar la capacitat d'endeutament de les administracions equival a escurçar i limitar la capacitat de donar resposta a les demandes socials de la societat. Zapatero, seguint les ordres dels seus amos (FMI, OMC, UE...) s'ha agenollat davant del capital i ha optat per donar un nou impuls al desmantellament de l'Estat de Benestar.
La cantarella és la de sempre: cal estimular la productivitat, i per això és necessari aplicar un paquet de mesures molt clares, com ara vincular el salari a la productivitat i no a la inflació, eliminar la negociació col·lectiva, retallar en sanitat, educació i serveis socials, privatitzar l'administració, donar més llibertat a les grans empreses... és a dir, reduir la democràcia i la societat a la mínima expressió. Mana el capital, el terrorisme global i la barbàrie, només compten els negocis i les persones hem de callar, obeir a l'amo i pagar. Som consumidors, productors i poca cosa més. Jo ja n'estic tip d'aquest tipus de missatges: ens diuen que els treballadors/res som generadors de dèficit, que malbaratem i que costem molts diners, insinuen que som uns malbaratadors compulsius. I això és totalment fals, els treballadors i treballadores generem riquesa i sabem ser austers, responsables i assenyats, no fotem!
El panorama és dantesc i funest, però de res ens serveix lamentar-nos i espantar-nos. És el que volen, que callem i baixem el cap. Però hem d'ensenyar les dents perquè som més que ells. Una vegada més proposo que seguim l'exemple d'Islàndia: hem de posar els responsables de la crisi, és a dir, els capitalistes terroristes, a la presó. La justícia els ha de perseguir i empresonar. Que es podreixin a la presó i paguin pels seus crims.
S'ha consumat el xantatge, el del del capital apàtrida a les classes populars; un xantatge covard i traïdor que a la pràctica implicarà més precarietat pel conjunt de la ciutadania, i més privilegis per una reduïda casta d'oligarques depravats i enfollits.
El darrer any hem viscut coses molt gruixudes a Europa i al món. Hem vist la fallida econòmica de països com Grècia, Irlanda i Portugal, una fallida teledirigida i dissenyada per planificar un rescat financer amb sucosos dividends per als gestors del capital. Hem vist la caiguda de bancs i caixes i el seu posterior rescat per part dels estats. Hem tingut un estiu marcat per les turbulències financeres i els anuncis verinosos de les agències de qualificació, que mitjançant maniobres brillants i maquiavèl·liques han aconseguit els seus objectius: reestructurar l'economia seguint els dictats neoliberals cuinats a l'Escola de Chicago.
De la mateixa manera que als anys 70 van ser dos polítics anglosaxons els qui van aplicar les receptes dissenyades pels teòrics neoliberals, ara ens trobem que dos polítics europeus conservadors de l'eix francoalemany (Merklel i Sarkozy) encapçalen políticament un nou procés de reformes neoliberals, que consisteix principalment en erosionar drets socials i humans dels europeus.
Limitar la capacitat d'endeutament de les administracions equival a escurçar i limitar la capacitat de donar resposta a les demandes socials de la societat. Zapatero, seguint les ordres dels seus amos (FMI, OMC, UE...) s'ha agenollat davant del capital i ha optat per donar un nou impuls al desmantellament de l'Estat de Benestar.
La cantarella és la de sempre: cal estimular la productivitat, i per això és necessari aplicar un paquet de mesures molt clares, com ara vincular el salari a la productivitat i no a la inflació, eliminar la negociació col·lectiva, retallar en sanitat, educació i serveis socials, privatitzar l'administració, donar més llibertat a les grans empreses... és a dir, reduir la democràcia i la societat a la mínima expressió. Mana el capital, el terrorisme global i la barbàrie, només compten els negocis i les persones hem de callar, obeir a l'amo i pagar. Som consumidors, productors i poca cosa més. Jo ja n'estic tip d'aquest tipus de missatges: ens diuen que els treballadors/res som generadors de dèficit, que malbaratem i que costem molts diners, insinuen que som uns malbaratadors compulsius. I això és totalment fals, els treballadors i treballadores generem riquesa i sabem ser austers, responsables i assenyats, no fotem!
El panorama és dantesc i funest, però de res ens serveix lamentar-nos i espantar-nos. És el que volen, que callem i baixem el cap. Però hem d'ensenyar les dents perquè som més que ells. Una vegada més proposo que seguim l'exemple d'Islàndia: hem de posar els responsables de la crisi, és a dir, els capitalistes terroristes, a la presó. La justícia els ha de perseguir i empresonar. Que es podreixin a la presó i paguin pels seus crims.
3 comentaris:
El panorama és desolador. Quan parles de justícia deus voler dir legalitat. Per condemnar-los i empresonar-los cal tenir les lleis adients. Les tenim? Són justes les que tenim?
Totalment d'acord. Preocupant q la política es dirigeixi com una titella, es mou segons els fils de l'economia.
Totalment d'acord en el que hi dius... És preocupant i gairebé alarmant que cada vegada més, la política territorial vagi guiada i manipulada depenent dels fils que mou l'economia global.
Publica un comentari a l'entrada