Quan el primer ministre grec Papandreu ha anunciat un referèndum sobre la situació econòmica grega, automàticament les màximes autoritats de la UE han mostrat la seva indignació i ja s'ha afanyat a anunciar la congelació del segon rescat previst per Grècia. Sembla que això de donar la paraula a la ciutadania i que aquesta s'expressi per vies democràtiques no els ha agradat gaire. Diuen que aquestes mesures "populistes" no faran més que empitjorar les coses en termes econòmics.
Llavors és inevitable fer-se la pregunta següent: si la ciutadania no pot decidir mitjançant la voluntat democràtica expressada a les urnes, què ens queda? Doncs segons els màxims mandataris europeus i els dirigents dels principals organismes internacionals (FMI, BM, OCDE, OMC...) els ciutadans i ciutadanes ens hem de conformar a votar cada quatre anys als nostres representants electes a les institucions, que ells ja s'encarregaran de vetllar per la ciutadania i els seus drets.
Arribats fins a aquest punt jo no puc més que afirmar que si aquesta és la democràcia per la qual van morir els nostres avis i àvies doncs ja se la poden confitar. Si ens hem de conformar a votar cada 4 anys a uns electes lligats de peus i mans pel poder dels mercats llavors vol dir que això ni és democràcia ni és ètic. Si hem de deixar que siguin els mercats qui talli el bacallà, que modulen el món en funció dels seus interessos, ja se'n poden anar a pastar fang. Democràcia? No gràcies! I ara, que ens prenen per babaus? Que potser es pensen que ens ho mirarem tot de braços creuats?
Llavors és inevitable fer-se la pregunta següent: si la ciutadania no pot decidir mitjançant la voluntat democràtica expressada a les urnes, què ens queda? Doncs segons els màxims mandataris europeus i els dirigents dels principals organismes internacionals (FMI, BM, OCDE, OMC...) els ciutadans i ciutadanes ens hem de conformar a votar cada quatre anys als nostres representants electes a les institucions, que ells ja s'encarregaran de vetllar per la ciutadania i els seus drets.
Arribats fins a aquest punt jo no puc més que afirmar que si aquesta és la democràcia per la qual van morir els nostres avis i àvies doncs ja se la poden confitar. Si ens hem de conformar a votar cada 4 anys a uns electes lligats de peus i mans pel poder dels mercats llavors vol dir que això ni és democràcia ni és ètic. Si hem de deixar que siguin els mercats qui talli el bacallà, que modulen el món en funció dels seus interessos, ja se'n poden anar a pastar fang. Democràcia? No gràcies! I ara, que ens prenen per babaus? Que potser es pensen que ens ho mirarem tot de braços creuats?
1 comentari:
Gràcies, Jordi. Trobo molt encertat el teu escrit. Crec que el teu i el d'en Joan Olòriz són els primers que llegeixo que defensen la decisió de Papandre.
Publica un comentari a l'entrada