Fa una estona que s'han tancat els col·legis electorals i tot sembla indicar que la majoria absoluta del PP és a les portes. Bé, després de 8 anys d'hegemonia del PSOE, de promeses incomplertes i d'una pila de frustracions nacionals i socials poca cosa ens pot sorprendre ja.
El record de l'aspirant a dictador, Jose María Aznar, és ben present entre el nostre poble però si fem un balanç seriós i rigorós poques diferències hi ha hagut entre els dos executius. Les estructures de l'estat s'han mantingut inalterables els darrers 15 anys.
Probablement el govern que formarà Rajoy tindrà clares aspiracions de laminar nacionalment els Països Catalans i en el terreny social durà a terme les reformes neoliberals que li imposarà la nova dama de ferro europea: Angela Merkel. Un govern titella controlat pels banquers i nacionalment hostil. A Catalunya hi ha hagut una amplia victòria de CIU, que la federació conservadora interpretarà com un xec en blanc a la seva política de retallades socials. Per tant el panorama és el que és, la dreta s'ha reforçat i l'esquerra ha retrocedit en termes generals, com arreu d'Europa.
El poble català té una gran tradició mobilitzadora i tot indica que els propers anys seran molt moguts. Ens tocarà plantar cara i no deixar-nos trepitjar, ànims per tant i tothom a treballar que ens haurem d'arremangar.
El record de l'aspirant a dictador, Jose María Aznar, és ben present entre el nostre poble però si fem un balanç seriós i rigorós poques diferències hi ha hagut entre els dos executius. Les estructures de l'estat s'han mantingut inalterables els darrers 15 anys.
Probablement el govern que formarà Rajoy tindrà clares aspiracions de laminar nacionalment els Països Catalans i en el terreny social durà a terme les reformes neoliberals que li imposarà la nova dama de ferro europea: Angela Merkel. Un govern titella controlat pels banquers i nacionalment hostil. A Catalunya hi ha hagut una amplia victòria de CIU, que la federació conservadora interpretarà com un xec en blanc a la seva política de retallades socials. Per tant el panorama és el que és, la dreta s'ha reforçat i l'esquerra ha retrocedit en termes generals, com arreu d'Europa.
El poble català té una gran tradició mobilitzadora i tot indica que els propers anys seran molt moguts. Ens tocarà plantar cara i no deixar-nos trepitjar, ànims per tant i tothom a treballar que ens haurem d'arremangar.
1 comentari:
Tendremos que nadar mucho para que la marea azul no nos engulla y nos arrastre a los abismos más profundos del neoliberalismo.
Publica un comentari a l'entrada