dilluns, 9 de gener de 2012

Esclaus i víctimes de la carretera

A les comarques gironines tan sols un 20% dels desplaçaments es fan amb transport públic, i d'aquest percentatge la majoria són moviments interurbans en el marc de l'àrea metropolitana de Girona. Pel que fa a la mobilitat interurbana en l'àmbit de les comarques gironines tan sols un 8% dels residents fan servir algun transport col•lectiu.

Amb aquestes dades és fàcil extreure'n conclusions: la irracional i insostenible dictadura del cotxe privat és dominant en aquest territori, i la cosa ja ve de lluny i tot apunta a que el model es perpetuarà en el temps, si no empitjora. En efecte, el transport públic ha experimentat pujades  de preu importants (del 12% en alguns casos), un augment que si s'afegeix a les retallades de sou i a les pujades indiscriminades d'impostos tindrà un efecte col·lateral en termes de mobilitat: s'expulsarà més gent cap a la carretera i cap a l'agressiu i insostenible domini del vehicle privat. Un model que consumeix territori, recursos, que crea sorolls, accidents, contaminació, emissions de CO2, i ineficiència en tots els sentits.

Les causes d’aquest model tan malgirbat i poc competitiu son moltes: polítiques de mobilitat que han primat el transport individual, manca de planificació a anys vista, concessions a la indústria del petroli, irresponsabilitat governamental... Però també hi ha hagut causes de tipus sociològic. Les dinàmiques del passat pesen molt i el cotxe ha representat durant dècades un mitjà per presumir d'un determinat status. Encara recordo els anuncis de les marques, que per captar clients feien grans campanyes publicitàries basades en la ostentació, la velocitat, la potència... el poder! En fi, dinàmiques ridícules que han provocat l'articulació d'aquest catastròfic i ineficient model de mobilitat.

El transport públic és estratègic en una societat democràtica, sana i equilibrada. Tant com la sanitat o l'educació. Una xarxa de transport públic eficient, mallada, intermodal i ben articulada estructura el territori, imprimeix eficiència, democratitza l'accessibilitat, redueix emissions de CO2. I també incrementa la competitivitat de les empreses, ja que redueix costos de transport, fomenta l'intercanvi entre territoris i a més garanteix el dret a la mobilitat de la població. En canvi l'actual model basat en la carretera i el cotxe té un excés d'externalitats negatives inassumibles en l'actual època de transició postindustrial, caracteritzada pels elevats preus del petroli i el canvi climàtic.

Malauradament no veig massa preocupació pel tema ni en els diferents nivells governamentals, ni en el món econòmic ni en l'àmbit de la societat civil... Caldrà continuar treballant per capgirar aquesta dinàmica!