Dijous 26 de gener va tenir lloc la primera trobada de la Taula de Mobilitat, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Girona (a instàncies de la Llei de la Mobilitat de l'any 2002) per a planificar la mobilitat en termes sostenibles.A l'acte hi eren presents moltes entitats i representants dels Ajuntaments de Girona, Salt, Vilablareix, Sarrià de Ter, Fornells i Sant Gregori. El regidor de Mobilitat Joan Alcalà (al qual vull agrair que hagi convocat la Taula amb rapidesa, tal i com va prometre) va presidir l'acte i va iniciar-lo fent una sèrie de propostes concretes que inicialment es van sotmetre a votació:
- Replantejar alguns aparcaments de motos per tal que els cotxes hi puguin estacionar en determinades franges horàries
- Fer quelcom similar amb les zones de càrrega i descàrrega
- Implantació d'un carri bici que connecti la plaça Catalunya amb l'Avinguda Ramon Folch
- Creació d'una zona verda per a vehicles a Sant Narcís (317 places) Pedreres i Fora Muralla (189 places) i al barri de la Devesa-Güell (s'ha de consensuar amb els veïns)
- Replantejar l'accés Nord de la ciutat (Pont de la Barca) i fer-lo d'un sol sentit a fi i efecte d'augmentar la seguretat dels vianants que travessen el pont i pacificar el trànsit (l'entrada i sortida per aquest sector de la ciutat seria pel Pont de França)
- Regulació semafòrica
En aquest punt no amago el meu desconcert: no m'imaginava que la primera sessió de la TM fos ja un espai de treball tècnic sobre qüestions tan complexes. Vaig demanar que per properes edicions es trameti la informació amb temps per a poder-ho estudiar, i així tenir més criteri a l'hora de votar o debatre una proposta. Es va iniciar un debat sobre la qüestió...
L'equip de govern va manifestar que aquestes propostes eren un punt de partida per treballar i que comptaran en tot moment amb el diàleg i la participació. Si és així hi estic d'acord, malgrat que en termes generals el meu concepte de mobilitat i ciutat no coincideix precisament amb el que planteja CiU. I pel que he vist, els de diàleg i participació, tampoc. Però bé.
En l'acte van sorgir interessants debats, com per exemple, l'oposició que genera entre alguns conductors els ressalts que s'han instal·lat en nombrosos carrers per tal de protegir els vianants i limitar la velocitat dels vehicles. Opinions a favor i en contra, malgrat que entre els conductors domina la posició contrària, també el regidor de Mobilitat s'hi manifesta en contra. En una línia similar s'expressa un alcalde convergent de l'àrea metropolitana, que agraeix aquest espai de participació i afirma que és usuari de la ciutat i que cal millorar-hi la mobilitat i l'accés amb cotxe. Altres persones manifesten que abans d'emprendre accions i propostes cal definir el model de mobilitat: són més partidaris de promocionar la bicicleta.
La meva opinió en aquest sentit no és nova. És un error mantenir el cotxe com a principal protagonista de la mobilitat a la ciutat i a l'àrea metropolitana. El vertader fons de la qüestió és aquest i cap altre. Si ens limitem a fer accions aïllades i de curt abast (amb tot manifesto el meu acord en determinades accions com els carrils bici nous i les noves estacions de Girocleta), alhora que facilitem l'ús del vehicle privat i n'incentivem l'ús tot desprotegint a vianants i ciclistes, no farem res de bo per la mobilitat i en reforçarem la ingovernabilitat.
L'excés de velocitat, el soroll, les emissions de CO2 i de gasos contaminants, el creixement i desdoblament de la xarxa viària amb el consegüent impacte ambiental i territorial, la mobilitat agressiva, la sinistralitat, la pèrdua de qualitat de vida als barris..., són externalitats negatives derivades d'un model basat principalment en el cotxe privat. Crec que si volem superar aquest model i convertir-nos en una ciutat, una comarca, un país, més civilitzat ens cal un bon Pla de Mobilitat (urbà i interurbà) que ens ajudi a fer-nos una idea de la situació actual
I això ha de ser paral·lel a l'aplicació de mesures que, d'una banda, fomentin la bicicleta (Girocleta, Bici Box, carrils bici, aparcaments, incentius, campanyes de sensibilització...) i el transport públic (bus, tren); i, de l'altra, potenciïn fórmules orginals com el carsharing, així com l'optimització de les connexions ferroviàries i dels nòdols d'enllaç en l'àmbit de l'àrea metropolitana, a més del foment de la mobilitat a peu en desplaçaments curts. La intermodalitat, l'estalvi d'emissions, la salut, la funcionalitat, són valors de futur, no a l'inrevés.
En l'àmbit de les mesures a curt termini jo crec que un cop estigui implantat el carril bici de plaça Catalunya-Avinguda Ramon Folch, caldria connectar el sector est de la ciutat (Vilarroja, Mas Ramada, Font de la Pòlvora, Sant Daniel) amb el carrer del Carme i el centre. Com també connectar Jaume I amb Santa Eugènia a través d'un carril bici pe aquest segon carrer. En continuarem parlant.
L'equip de govern va manifestar que aquestes propostes eren un punt de partida per treballar i que comptaran en tot moment amb el diàleg i la participació. Si és així hi estic d'acord, malgrat que en termes generals el meu concepte de mobilitat i ciutat no coincideix precisament amb el que planteja CiU. I pel que he vist, els de diàleg i participació, tampoc. Però bé.
En l'acte van sorgir interessants debats, com per exemple, l'oposició que genera entre alguns conductors els ressalts que s'han instal·lat en nombrosos carrers per tal de protegir els vianants i limitar la velocitat dels vehicles. Opinions a favor i en contra, malgrat que entre els conductors domina la posició contrària, també el regidor de Mobilitat s'hi manifesta en contra. En una línia similar s'expressa un alcalde convergent de l'àrea metropolitana, que agraeix aquest espai de participació i afirma que és usuari de la ciutat i que cal millorar-hi la mobilitat i l'accés amb cotxe. Altres persones manifesten que abans d'emprendre accions i propostes cal definir el model de mobilitat: són més partidaris de promocionar la bicicleta.
La meva opinió en aquest sentit no és nova. És un error mantenir el cotxe com a principal protagonista de la mobilitat a la ciutat i a l'àrea metropolitana. El vertader fons de la qüestió és aquest i cap altre. Si ens limitem a fer accions aïllades i de curt abast (amb tot manifesto el meu acord en determinades accions com els carrils bici nous i les noves estacions de Girocleta), alhora que facilitem l'ús del vehicle privat i n'incentivem l'ús tot desprotegint a vianants i ciclistes, no farem res de bo per la mobilitat i en reforçarem la ingovernabilitat.
L'excés de velocitat, el soroll, les emissions de CO2 i de gasos contaminants, el creixement i desdoblament de la xarxa viària amb el consegüent impacte ambiental i territorial, la mobilitat agressiva, la sinistralitat, la pèrdua de qualitat de vida als barris..., són externalitats negatives derivades d'un model basat principalment en el cotxe privat. Crec que si volem superar aquest model i convertir-nos en una ciutat, una comarca, un país, més civilitzat ens cal un bon Pla de Mobilitat (urbà i interurbà) que ens ajudi a fer-nos una idea de la situació actual
I això ha de ser paral·lel a l'aplicació de mesures que, d'una banda, fomentin la bicicleta (Girocleta, Bici Box, carrils bici, aparcaments, incentius, campanyes de sensibilització...) i el transport públic (bus, tren); i, de l'altra, potenciïn fórmules orginals com el carsharing, així com l'optimització de les connexions ferroviàries i dels nòdols d'enllaç en l'àmbit de l'àrea metropolitana, a més del foment de la mobilitat a peu en desplaçaments curts. La intermodalitat, l'estalvi d'emissions, la salut, la funcionalitat, són valors de futur, no a l'inrevés.
En l'àmbit de les mesures a curt termini jo crec que un cop estigui implantat el carril bici de plaça Catalunya-Avinguda Ramon Folch, caldria connectar el sector est de la ciutat (Vilarroja, Mas Ramada, Font de la Pòlvora, Sant Daniel) amb el carrer del Carme i el centre. Com també connectar Jaume I amb Santa Eugènia a través d'un carril bici pe aquest segon carrer. En continuarem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada