Incògnites ferroviàries a Girona

Fa uns quatre anys que van començar les obres del TAV a Girona, i es calcula que a finals d'any arribarà l'alta velocitat en proves. Des d'algunes instàncies polítiques es ven això com un èxit, com un progrés; però la pila d'incògnites que resten per resoldre respecte a la qüestió ferroviària son preocupants, inquietants.

En primer lloc tenim les declaracions del nou subdelegat del govern espanyol a Girona, que ras i curt ve a dir que no hi haurà recursos econòmics per tirar endavant el soterrament del tren convencional i l'enderroc del viaducte, tal i com s'havia previst inicialment.

Recordem que s'havia previst que Girona disposaria de dos nous baixadors (un a Campdorà i un altre a l'Avellaneda), que el convencional disposaria d'un túnel propi i que el viaducte seria enderrocat. El projecte inicial també preveia una macroestació intermodal que concentraria diversos nodes (estació d'autobusos, estació del tren convencional, estació del TAV i macroaparcament de cotxes).

Però la força dels fets ha capgirat les previsions inicials, perquè ara mateix la manca de clarificació i d'incògnites és evident, i indica que ens trobem davant d'un dels problemes més grans que tenim com a ciutat i com a àrea metropolitana. La finalització definitiva de l'estació intermodal no està en absolut aclarida, ni en termes de calendari ni en termes d'execució de projecte. Ni tan sols tenim clara quina serà la freqüència d'aturada de trens d'alta velocitat a Girona, especialment per la proximitat de l'Estació-Baixador de l'aeroport, així com la de Figueres i Barcelona

D'altra banda, tenim sobre la taula tenim la proposta feta pels veïns de Sant Narcís d'estudiar la possibilitat d'aprofitar el túnel del TAV per fer-hi circular el tren convencional mitjançant la instal·lació d'un tercer rail. L'equip de govern no ha descartat aquesta proposta, i ha encarregat un estudi per valorar-ne la viabilitat tècnica i de seguretat del qual encara no es coneixen resultats públics.

Val a dir que la proposta implica construir una variant ferroviària per a mercaderies, i també l'enllaç amb la via convencional a l'alçada del Congost, la qual cosa ja ha generat el rebuig dels municipis afectats: Fornells, Sant Julià de Ramis i Salt. Això sí, portar a la pràctica aquesta opció implicaria d'entrada no haver de construir el segon túnel urbà a Girona, la qual cosa evitaria moltes molèsties a una ciutat que ja ha patit quatre anys durs d'obres.

Per tant, a finals de febrer de 2012 ens trobem que quatre anys després d'haver iniciat l'execució del projecte tenim per davant un panorama d'incerteses. El 9 de març hi haurà el Fòrum Ferroviari i més endavant cal celebrar una Audiència Pública. En ambdós espais participatius cal que la informació circuli i que la ciutadania pugui expressar dubtes i preguntes pel bé de la transparència. I cal que d'una santa vegada per totes els responsables d'ADIF s'asseguin a la taula i donin la cara perquè la ciutadania gironina ja n'està tipa de tantes embolicades de troca, rumors, declaracions i inconcrecions.

Les incògnites ferroviàries són des del meu punt de vista el principal problema (al marge de la crisi econòmica i les seves derivades) que tenim ara mateix a Girona, i trobar-hi solucions ràpides serà crec impossible. O pressionem i ens plantem, o ens continuaran aixecant la camisa.