dilluns, 27 de febrer del 2012

Reforma laboral

Les paraules del ministre Luís de Guindos fa unes setmanes eren premonitòries: "Vamos a hacer una reforma laboral muy agresiva". I justa la fusta. La cosa s'ha confirmat i és pitjor del que ens imaginàvem. Una reforma laboral que és una nova concessió a les velles exigències de la patronal: més flexibilitat per acomiadar i disposar dels treballadors al lliure arbitri de les empreses.

La ortodòxia és un tret diferencial d'una patronal que s'ha deixat endur per una radicalització progressiva, i ha aprofitat el moment de crisi i la conjuntura política favorable per a aprovar aquesta nova reforma laboral basada en les seves reivindicacions. Una reforma que probablement tampoc servirà per crear ocupació, tal i com ja comencen a reconèixer alguns dirigents del mateix PP.

La cultura democràtica de l'empresariat espanyol i català és molt feble (el pes de la tradició franquista és molt gran), i la ineficiència d'aquest mateix empresariat ha quedat ben palesa al llarg de les recents dècades. Estem parlant de les mateixes patronals ineficients, incultes i radicalitzades que van inflar la bombolla immobiliària, que contracten mà d'obra explotada, que practiquen l'evasió fiscal. Els mateixos que ara ens volen endossar un Eurovegas al mig del delta del Llobregat. Què es pot esperar d'una gent així?

Sigui com sigui, cal plantejar alternatives i respostes. D'una banda la mobilització, i de l'altra l'aposta per un nou model productiu i unes relacions laborals pròpies, més humanitzades, democràtiques i eficients.