L’habitatge és un dret, no una mercaderia!

A les comarques gironines hi ha moltes famílies que els darrers anys han patit execucions hipotecàries. Els afectats es compten per centenars. Com és possible que tantes i tantes famílies hagin estat desnonades i s’hagin quedat sense llar si l’habitatge és un dret? No disposar d’un habitatge digne és sinònim de vulnerabilitat i exclusió social. Com podem gaudir d’altres drets si no tenim l’aixopluc físic necessari per garantir les necessitats bàsiques?

L’origen d’aquest greu problema social s’ha gestat durant els darrers anys i els poders públic han estat còmplices de l’especulació. Les lleis internacionals diuen que les institucions han de facilitar l’accés a l’habitatge a la ciutadania, però lluny d’això s’han aliat amb bancs i caixes per fer d’aquest dret un negoci indigne. Les entitats bancàries es van dedicar a fomentar la bombolla immobiliària i amb el suport dels partits polítics aconsellaven als seus clients que invertissin en el sector immobiliari perquè el totxo era "un valor segur". D’aquesta manera van enganyar i estafar a milers de persones venent-los fum i il•lusions.

Durant molts anys alguns col•lectius van alertar del risc que la bombolla immobiliària esclatés, i mentre banquers i polítics ho negaven l’any 2008 es va produir un espectacular esclat immobiliari, que va abocar a milers de famílies a traumàtics processos de desnonament, amb deutes milionaris gairebé impossibles d’eixugar. Una vertadera crisi social. I mentre moltes persones han quedat atrapades en una espiral sense sortida per culpa d’unes hipoteques que haurien de ser il•legals, la banca i el món polític es tornen a aliar: retallant drets socials i injectant diner públic a una banca immoral amb directius multimilionaris. Em sembla vergonyós i humiliant que mentre en alguns països democràtics de debò s'està castigant als culpables, aquí se’ls premiï! Durant els anys daurats de la bombolla, l’especulació es fomentava alegrement i el dret a l’habitatge s’anava convertint en paper mullat. Però el que és més fort és que malgrat la crisi social que s’ha desfermat, els poders públics continuen insensibles a la problemàtica.

Però afortunadament és en moments de crisi i d’injustícia que la ciutadania dóna el millor de si mateixa i es rebel•la. El naixement de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) n’és un exemple. I precisament aquest col·lectiu ha iniciat un procés d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per aconseguir la dació en pagament retroactiu, la paralització dels desnonaments i la possibilitat de continuar vivint en l’habitatge afectat durant 5 anys pagant un lloguer no superior al 30% dels ingressos. Una altra iniciativa interessant, a Girona, és la Taula per Habitatge (impulsada per col•lectius i entitats i amb la participació d’institucions com l’Ajuntament de Girona), que està a punt de ser una realitat i que ens ha d’ajudar a abordar aquesta gravíssima problemàtica.

Amb tot, no podem baixar la guàrdia. Ara, els titelles de la banca (el govern de l’Estat espanyol) han mogut fitxa i ens volen endossar no sé quin coi de codi de bones pràctiques pels bancs que consisteixen, entre d’altre coses, en preveure la possibilitat –a voluntat del banc- d’aplicar la dació en pagament sota uns paràmetres tan restrictius que, a la pràctica, només el 5% dels afectats podran beneficiar-se d’aquesta mesura, si el banc ho vol. Res, pura estratègia desmobilitzadora per continuar mercadejant amb les nostres vides.

Els drets socials, laborals, la salut, l’educació, el treball, l’habitatge... estan amenaçats i tocats de mort per una banca i un capital de casino i sense rostre que vol seguir prosperant i acumulant riquesa a costa del benestar de la població. Només tenim un camí: plantar-nos i mobilitzar-nos! En el cas del dret a l’habitatge, donem suport a la PAH i solidaritzem-nos amb els desnonats. Perquè abans que el capital, hi som les persones!