dijous, 22 de març de 2012

Preocupació pel futur ferroviari de Girona (i II)

Dimarts vaig assistir a la tertúlia amb regidors que organitza COM Ràdio, amb Eduard Cid al capdavant. He de dir que jo no em trobo gaire còmode en aquest format. Sempre he estat crític amb el format de tertúlies en què opinòlegs i suposats entesos parlen de qualsevol tema. Però penso que el programa conduit per l'Eduard Cid amb la presència dels grups municipals és un espai prou vàlid per tractar i debatre temes importants per la ciutat.


La qüestió és que dimarts s'hi va parlar, i molt, del sidral ferroviari en què es troba la nostra ciutat. Vaig parlar-ne i vaig fer una referència a una de les meves aficions preferides: la lectura de còmics. En sóc un voraç consumidor, de tots els gèneres, també l'humorístic. Amb l'afer del projecte ferroviari, penso que hi ha matèria prima a dojo per als que s'hi dediquen.


La qüestió és que ara ens surten amb tot aquesta incògnita del projecte, que no el troben i no saben si està fet o no. Així, després del creuament típic i tòpic d'acusacions mútues, hem vist una ciutat estupefacta que veu com li han aixecat la camisa. Tret d'honroses excepcions, enlloc he vist (en el món polític) gaire preocupació pel calvari que han passat els veïns dels barris més afectats en aquests anys d'obres del TAV, i ho trobo inexplicable.

L'Audiència Pública que hem de fer immediatament sobre aquest tema ha de ser l'espai en què parlem de tot i exigim responsabilitats polítiques. Si algú fa anys va decidir fondre's els recursos públics en un projecte com el TAV, que ara no ens vinguin amb històries surrealistes sobre projectes que no troben, perquè no m'ho crec ni m'ho vull creure. Senzillament, algun tecnòcrata va apostar pel TAV i va decidir marginar el tren convencional. I aquí és on ens trobem.


Jo crec en el tren convencional, i crec en un sistema de rodalies per la ciutat. Però potser l'aposta del PSC per ubicar baixadors a l'Avellaneda i Campdorà no és ara mateix l'opció més factible. En tot cas, com a mínim cal optimitzar sí o sí les estacions de Celrà i Fornells, alhora que haurem de valorar la possibilitat d'implementar un tramvia a la ciutat que exerceixi de rodalies. Tot està obert. En tot cas és un debat que hem d'afrontar deixant clar a l'Estat espanyol que no tolerarem més preses de pèl, i que Girona parlarà amb una veu unitària per defensar-se.