
Motius econòmics i polítics han capgirat les coses, i les grans promeses i grandiloqüències que alguns havien fet i planificat s'han estavellat contra el mur de la realitat. L'obra del TAV ha anat avançant i el trasbals d'aquestes complexes i monumentals obres ja no afecten barris com el de la Devesa i Fontajau (en fase final i a punt de concloure). Però al cor de la ciutat que lliga barris i carrers, és a dir, al Parc Central, hi ha un monumental desori. Vaig tenir l'oportunitat de visitar l'estació del TAV i la seva monumentalitat em va impressionar, desgradablement com és de suposar. Els recursos econòmics que s'ha menjat aquesta megaobra son brutals i caldrà exigir una relació detallada de despeses i fer-la pública; entre d'altres coses perquè en aquests temps de crisi cal fiscalitzar al màxim les despeses públiques.
Sigui com sigui el barri de Sant Narcís i el Parc Central continuen passant per un calvari dels forts, i em sembla immoral que el que ha hagut de suportar aquest sector de la ciutat no sigui mínimament compensat pels autors materials i intel·lectuals de l'obra. Les incògnites que s'albiren en la reconstrucció del Parc Central son inquietants. Quedarà intacte el gran parc? Podrà l'Ajuntament de Girona marcar uns directrius i fer-les complir a ADIF?
Moltes incògnites que s'hauran d'aclarir en aquesta Audiència Pública que hauria de ser un punt de trobada de tota la ciutat perquè aquestes obres i els seus efectes col·laterals no afecten únicament a un barri. Com a mínim, i en termes de solidaritat, haurien de desvetllar l'interès de tota la ciutat. Parlem-ne, doncs. Aprofito l'avinentesa per reclamar a l'Ajuntament més celeritat i més voluntat per publicitar l'Audiència, i també insto l'equip de govern a organitzar una visita guiada a l'antic Parc Central, i explicar metre quadrat per metre quadrat tot el que hi està passant i el que hi passarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada