dijous, 1 de novembre de 2012

Salvem el Parc Central: salvem un barri!

Alguns articulistes de Girona que exerceixen de cronistes a la premsa local van analitzar l'aparició de la CUP a l'escena política municipal de la nostra ciutat. Hi va haver de tot, però en termes generals va dominar l'opinió contrària i l'objecció sistemàtica. Res de nou, la CUP no és ni vol ser un partit més i ja està acostumada a enfurismar l'establishement, de fet és la nostra feina.

Hi va haver un articulista però que va escriure que a partir de l'entrada a l'Ajuntament de Girona, la CUP formava part del poder. Bé, després d'un any i mig penso que hi ha raons objectives per desmentir aquesta afirmació. Però en tot cas això ho haurà de dir i jutjar la ciutadania, el poble, que és a qui nosaltres, la gent de la CUP, ens devem.

La qüestió és que la gent d'ordre i certes autoritats em retreuen que les meves formes no són adequades i que hauria d'assumir el meu rol institucional. Òbviament no només no penso fer-los cas sinó que em refermo de forma contundent en la necessitat imperiosa de trencar convencions i normes i seguir al carrer, al cantó de la gent. Per això mateix ahir 31 de novembre, nit de Tots Sants, vaig fer una nova incursió nocturna al Parc Central, la nostra antiga joia ara destrossada. Cada cop tinc més clar que la política amb majúscules es fa al carrer i no en còmodes despatxos. Cert que la política de batalla i trinxera és dura, però des del meu punt de vista és l'única que val la pena, tot i que tinc clar que no tothom ho veu així.

Ja fa dies vam detectar com brotaven dues construccions de maons grisos al bell mig del nostre parc, i també com les màquines i andròmines de les obres emetien un agut i estrident soroll de motors diesel. uns fets que van ser denunciats a la Policia Municipal i que segons el Govern Municipal van ser convenientment expedientats i multats. La qüestió és que ahir els presents a la zona d'obres vam fer algunes piulades, trucades i trameses de correu electrònic. Avui mateix he rebut una resposta del Regidor d'Urbanisme i Projecte Ferroviari afirmant que no es poden fer treballs nocturns i comunicant-me que s'ha obert un nou expedient a ADIF. També la premsa ha reflectit que l'equip de govern s'ha indignat per aquestes construccions que han aparegut al Parc Central

Ja ho vaig dir fa temps i crec que avui la consigna és més vigent que mai: Salvem el Parc Central! Si no actuem units com una ciutat i com una pinya perdrem aquesta joia que fou magnífica. ADIF és una institució pública prepotent, gestionada per buròcrates insensibles (ho he pogut comprovar personalment) que se'ls en refot el nostre Parc Central i se'ls en refot el nostre barri de Sant Narcís.

L'equip de govern no pot ni vol fer quadrar ADIF, això només ho podem fer si actuem tota la ciutat en bloc. No podem deixar els habitants del barri de Sant Narcís abandonats a la seva sort. Em sembla injust que després de tants anys d'obres la ciutat i ADIF no compensin d'alguna manera tants sacrificis. Hi ha una llarga llista de greuges i una bona compensació seria començar a escurçar-la.

2 comentaris:

roger zobl ha dit...

Jordi, ens fas plorar ! Al final semble que algú més, - de una forma seriosa, - ens escolta i comprend la importancia que aquet espai que ens están robant representa per ara i per demá (si, ja ferem els comptes de lo que es servei del total agafat). Volían fer negoci (més del que s'está fent) descaradament amb més edificis i tots hi estaban i no el denunciaban !!!! Falta de moment, apart dels arbres, un detall: el perill dels focus contaminants i Plaça Europa.
Aneu bé, - os votaran més de lo que sembla si el feu mitjanament bé, i m'en alegro!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Gràcies Roger, tens raó, l'augment de contaminació, de soroll i pèrdua de qualitat de vida és una qüestió molt important i que cal tenir en compte.

Sé que estem en campanya electoral però jo no em bellugo en clau electoral.Les meves idees radicals no son acceptades per tothom , però jo no em vaig presentar a unes eleccions municipals per agradar a tothom. Intento i intentaré fer la meva feina i defensar les meves conviccions i idees, amb el risc que no siguin reconegudes ni recolzades. Però m'estimo més tenir la consciència tranquila i seguir lluitant per allò que crec just; les eleccions i els resultats electorals son en aquest sentit irrellevants.

Sé que a la plaça Europa i al barri de Sant narcís us sentiu sols, abandonats i desemperats. També en d'altres barris hi ha la mateixa sensació, i a mi m'agradaria prometre-us solucions, però no puc fer-ho perquè us enganyaria. En tot cas podem lluitar junts i intentar plantar cara als abusos d'ADIF.