divendres, 30 d’octubre de 2015

El procés sobiranista ha mort, visca la República Catalana!

Malgrat que l'espanyolisme rampant i amb caràcter transversal intenti de totes totes liquidar el procés polític que es viu a Catalunya, la veritat és que els fets deixen les coses molt clares: i ningú, ni tant sols els més recalcitrants negacionistes de la llibertat nacional de Catalunya poden negar que el panorama polític català està ben remogut.

Passen coses, moltes coses. No pretenc aquí fer una crònica periodística del que ha passat aquesta setmana; Intentaré copsar en termes històrics el que està passant. I tinc la sensació, dolça sensació per cert, que el que està passant és que estem presenciant el naixement d'una nova república al sud d'Europa.

Durant segles el motor de vertebració de la realitat nacional catalana ha estat apel·lar a la identitat nacional i la llengua com a refugi del fet nacional i aquesta determinació ha empoderat la voluntat d'autogovernar-se. Des de dels temps de la renaixença i el moviment obrer, el catalanisme ha advocat per diverses formules d'encaix a l'estat espanyol, des de l'autonomia més o menys descentralitzada fins al cantonalisme i l'autogestió passant per alguns intents fallits de secessió.



La darrera restauració borbònica sorgida del post-franquisme va veure el naixement de l'independentisme d'esquerres i l'hegemonia política del catalanisme conservador. Exactament igual que en els imperis i el colonialisme, l'autonomia catalana va néixer reproduint tots els defectes i injusticies de la metròpoli: corrupció, dependència, desigualtats....son les conseqüències de la no ruptura amb el franquisme. Una seqüència que ha tingut rèpliques en nombrosos indrets d'Arica i Àsia, Imperialisme i colonialisme, autocràcia i corrupció.

 Els temps del peix al cove i de la repressió a l'esquerra independentista han durant ben bé 3 llargues dècades fins que a l'any 2005 un nou sobiranisme desacomplexat comença a demostrar-se massiu i amb capacitat de mobilització. Les demandes d'autodeterminació i llibertat nacional comencen a estendre's com a demandes centrals i majoritàries i mica en mica l'independentisme comença a assolir majories mai vistes abans.

I és en aquest moment actual quan la forma d'estat i els continguts jurídics de la Catalunya independent comencen a ressonar en el debat públic. Ara i aquí tenim l'oportunitat de fundar una república que incorpori els valors republicans més clàssics i que a l'hora integri les demandes dels moviments socials més avançats i les reivindicacions ecologistes.

El nacionalisme deixa de tenir importància a Catalunya i els valors universals del republicanisme comencen a despuntar i a impregnar amb força el moviment sobiranista de masses. Tenim l'oportunitat de forjar un nou país sobre bases republicanes i ideals universals i cap legalitat imposada podrà aturar aquest inevitable avanç històric. La humanitat ha fet grans passes i grans reculades però és evident que el naixement d'una nova república sustentada en ideals universals contribuirà poderosament a donar una alenada d'esperança en aquests temps esllanguits de crisis que ens ha tocat viure.

Per tot això, Visca la República i mori la monarquia!