divendres, 9 de maig del 2008

l'Aigua, un bé escàs....i molt car!

La noticia s'ha filtrat a la premsa local gironina, ha fet saltar totes les alarmes i la indignació ha fluït com l'aigua pels carrers de Girona, Salt i Sarrià de Ter. El gerent de l'empresa Aigues de Girona, Salt i Sarrià de Ter S.A insinua que la ciutadania s'ha portat malament i ho haurà de pagar. Resulta que pel fet d'estalviar aigua han baixat els nivells de consum i ves per on també ha baixat la facturació per a l'empresa privada que presta el servei de distribució d'aigua a l'àrea metropolitana.

I resulta que per compensar aquesta sobtada i inesperada baixada d'ingressos doncs no se'ls acut res més que insinuar una pujada tarifaria. Òbviament la noticia ha causat estupor i molta mala llet entre la gent, jo inclòs.

La CUP ha reaccionat rapidament i en un comunicat publicat al seu web ha expressat el malestar que ha causat l'aparició de la noticia alhora que ha criticat el model de gestió del subministrament d'aigua. No ha estat l'única força política a reaccionar, també d'altres partits presents al consistori gironí i saltenc han protestat. Però al capdevall la seva crítica és del meu punt de vista supèrflua i retòrica, bàsicament critiquen les formes i crec que ho fan per una qüestió de clàssic oportunisme, les raons de fons no les toquen.

I és que al meu entendre aquí hi ha un problema de fons que no és cap altra que la creixent i asfixiant mercantilització de tot plegat. Les lògiques de mercat manen i el gerent de l'esmentada empresa pensa i actúa en clau de mercat, de negoci; l'aigua és una mercaderia i l'empresa aspira a facturar el màxim, sigui com sigui.

Ja sé que la dreta tecnòcrata em sortirà amb allò de la Directiva Marc de l'Aigua que han aprovat les institucions europees, que el cost de l'aigua ha de revertir en el consumidor i tot plegat però jo sóc del parer que l'aigua, com a element bàsic per a la vida i com a bé escàs i imprescindible per a la vida humana ha de ser objecte de critèris de gestió basats en l'ètica, l'eficiència, la racionalització en el seu ús, l'estalvi i la qualitat. Per això defenso la remunicipalització del servei de subministrament d'aigua.

Sóc plenament conscient que el meu pensament subversiu serà qualificat de demagòg pels defensors a ultrança del sistema capialis, els radicals neoclàssics ja les tenen aquestes coses però jo no em puc pas estar de dir que si el gerent de l'empresa pateix per fer quadrar els números doncs que comenci per retallar-se el sou. Em sento plenament legitimat per a dir ben alt i fort que els sous desorbitats d'executius i directius són un llast pel bon funcionament de l'economia i que la contenció salarial d'executius, directius i accionistes és una molt bona mesura per afrontar l'època de vaques magres. Per tant menys victimisme i a retallar-se el sou, és el meu consell.

5 comentaris:

Anna ha dit...

Hola Jordi,
Estic totalment d'acord amb tot el què dius. Tinc una certa preocupació pel tema de l'aigua. Les piscines dels rics, els camps de golfs, els hotels de cinc estrelles, també faran un bon ús de l'aigua? Els rics seguiran la mateixa política de consum que la gran massa? Escoltant el què arriba a fer la gent per no malgastar l'aigua (aprofitar l'aigua de les verdures per regar, no dutxar-se, consumir al menys possible so pena de "càstig" ...), intento mantenir la calma per no saber el què fan els rics.
I, una pregunta, no creus que últimament, tot està sota control del govern, i qui surt perdent és la gran massa? No sé, em sembla, que anem cap a un món, en el qual, les persones no tindrem ni llibertat d'expressió, ni de moviment, ni de consum. A excepció, es clar, del consum materialista dels qui tenene el poder (sinó s'avorririen).
Fins aviat!

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Hola anna, quant de temps, encantat de veure't novament per aquí.
Això de l'aigua és un tema que s'embolica cada cop més. Et recomano el darrer llibre d'en Ramón folch: suarem. Hi ha una bona radiografia de tot plegat i indica cap a on poden anar les coses; un llibre molt interessant...i divertit!
També et recomano el web sostenible.es, hi ha molta informació.

Tens molta raó, anem cap a una societat cada cop més polaritzada i on aparentment tenim més llibertat però en el fons és una llibertat coartada, molt condicionada.


Jo amb això de l'aigua he fet un exercici per a recuperar la cultura de l'estalvi que practicàvem a casa dels pares i avis. Acostumaven a dir-me que l'austeritat i l'estalvi sempre són bons companys de viatge i efectivament, sempre he optat per la senzillesa i la contenció. O sigui que reaprofitar l'aigua un i un altre cop no m'ha resultat gaire difícil.

El que més em toca els nassos és que mentre els ingènus com jo estalviem aigua per un "tubu" resulta que l'amo de l'empresa d'aigues surt amb estirabots absurds per fer-nos pagar l'aigua més cara. que hi farem, molta paciència i indignació!

ferran ha dit...

Si algú privatitza una empresa pública (siga de l'àmbit que siga) és perquè vol que es comporte de manera mercantilista i així estalviar diners o el que vulga. Per tant que aquesta es comporte de manera mercantilista és lògic i normal.

Jordi Navarro i Morera ha dit...

I tu trobes normal i lògic que una empresa privatitzada faci negoci amb un bè escàs i de primera necessitat com és l'aigua?

Personalment no ho trobo normal, per més que les lògiques liberalitzadores i els dogmes de mercat hagin desregulat les activitats econòmiques fins a uns límits irracionals.

Que una empresa privatitzada però amb participació pública vulgui fer diners a costa del que sigui ho trobo un signe de mala qualitat democràtica, una senyal de que alguna cosa no rutlla. I en un context de sequera és del tot irracional que es penalitzi als estalviadors amb mesures desproporcionadament mercantilistes. Es pròpi de radicals compulsius i irreflexius, ni més ni menys.

Anna ha dit...

Hola Jordi,
He seguit el teu bloc, el què passa que no estava massa inspirada, i per això he estat una mica "absent". Ja torno a ser aquí per intercanviar idees, pensaments, i tot el què em dóna de sí les meves aportacions.
L'aigua és un element vital i que va existir abans que l'ésser humà comencés a fer-ne ús.
Actualment, s'està utilitzant aquest bé escàs, com d'altres, per l'enriquiment d'uns pocs. Amb el temps, i no massa llunyà, l'aigua tindrà un valor econòmic que només uns pocs podran gaudir. Si recordeu les pel.lícules de Mad Max, és un bon referent per prendre nota, i intentar no arribar-hi.
Ja se sap, al final, per poder-se fer més ric, cal buscar estratègies per utilitzar tot el què hi ha en aquest planeta. El què era un bé natural i gratuït, es converteix en luxe i a un preu inaccessible, so pena de càstig per qui en faci un mal ús (a excepció, es clar, dels qui han convertit el producte en necessari i imprescidible). Qui té el poder, fa les lleis, i aquí comença la roda dels propis beneficis i generació de riquesa.