Raimon

.

Ara fa just una setmana actuava a Girona el genial compositor i intèrpret Raimon, en el que va ser un memorable recital on un públic entregat al 100% va poder gaudir de l'art universal del més carismàtic representat de la cançó en català.

Malauradament no vaig poder assistir al recital i em vaig perdre l'única actuació que el de Xàtiva ha realitzat a la ciutat dels quatre rius en els darrers 10 anys. Inexplicable però cert, un valor universal de la cançó com és en Raimón és un marginat al seu pròpi país. Al Païs Valencià els neofatxes del PP el tenen vetat i a Catalunya el pijoprogressisme classista l'arracona dels escenaris.

Precisament el crític i periodista Xevi Planes dedicava una interessant crítica al concert en el darrer número del Setmanari Presència. És francament vergonyós que un artista tant destacat sigui humiliat i menystingut fins al punt de marginar-lo i arraconar-lo d'una forma tant cruel i barruera. Raimón, un artista compromès i madur, que ha evolucionat, que ha creat, que s'ha passejat per mig món, que ha mantingut la seva honestedat per sobre de tot; la seva senzillesa és un oàsi en el món de la música, ple a vessar d' snobs, “xulus” i creguts.

Jo no ho vaig veure però un ocellet m'ha dit que la plana major de l'Ajuntament era a primera fila i que un cop acabat el concert van anar a llepar-li el cul . I és que en aquesta ciutat provinciana hem caigut tant baix que després de ignorar i marginar durant una dècada al més universal dels nostres artistes som capaços d'anar a fer-li la pilota i posar cara de circumstàncies.