diumenge, 12 d’octubre del 2008

Raimon

.

Ara fa just una setmana actuava a Girona el genial compositor i intèrpret Raimon, en el que va ser un memorable recital on un públic entregat al 100% va poder gaudir de l'art universal del més carismàtic representat de la cançó en català.

Malauradament no vaig poder assistir al recital i em vaig perdre l'única actuació que el de Xàtiva ha realitzat a la ciutat dels quatre rius en els darrers 10 anys. Inexplicable però cert, un valor universal de la cançó com és en Raimón és un marginat al seu pròpi país. Al Païs Valencià els neofatxes del PP el tenen vetat i a Catalunya el pijoprogressisme classista l'arracona dels escenaris.


Precisament el crític i periodista Xevi Planes dedicava una interessant crítica al concert en el darrer número del Setmanari Presència. És francament vergonyós que un artista tant destacat sigui humiliat i menystingut fins al punt de marginar-lo i arraconar-lo d'una forma tant cruel i barruera. Raimón, un artista compromès i madur, que ha evolucionat, que ha creat, que s'ha passejat per mig món, que ha mantingut la seva honestedat per sobre de tot; la seva senzillesa és un oàsi en el món de la música, ple a vessar d' snobs, “xulus” i creguts.

Jo no ho vaig veure però un ocellet m'ha dit que la plana major de l'Ajuntament era a primera fila i que un cop acabat el concert van anar a llepar-li el cul . I és que en aquesta ciutat provinciana hem caigut tant baix que després de ignorar i marginar durant una dècada al més universal dels nostres artistes som capaços d'anar a fer-li la pilota i posar cara de circumstàncies.

2 comentaris:

xavi ha dit...

Totalment d'acord amb el que comentes sobre que el tenen marginat.
Només volia afegir que aquest estiu va actuar al festival "aphonica" de Banyoles i va ser realment impressionant. El concert era a les instal·lacions del Club de Natació, just al costat del llac, i la veritat és que posava la pell de gallina
xavier

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Sempre dic que si aquest país ha resistit ha estat per les comarques. És a les comarques on la nostra cultura ha pogut expressar-se amb un mínim de dignitat i en clau de país.

En canvi a les àrees metropolitanes han fet tot el possible per a minoritzar tot el que fes olor a catalanitat desacomplexada.

També em vaig perdre el concert de Banyoles!