dimarts, 28 de juliol del 2009

Unes vacances pirinenques





Enguany, amb la canalla i la companya hem passat uns dies fantàstics a la Vall de Camprodón, un indret enclavat al terç oriental de la comarca del Ripollès, en ple Pirineu Oriental i que és digne de descobrir.

La Vall de Camprodón, oberta de ponent a llevant i articulada al voltant de l'artèria des rius Ter i Ritort; és un territori coronat per grans cims com ara el Bastiments , el Gra de Fajol, el Pic de la Dona...que voregen els 2800 metres d'alçada i la vegetació que domina aquests viaranys està formada bàsicament per planifolis i conníferes: negre, roig, avet, roure, faig, vern, frèixer, bedoll, moixera...

La Vall, formada pels municipis de Llanars, Camprodón, Setcases, Molló, Vilallonga de Ter i Sant Pau de Seguries és un espai geogràfic delimitat també pel pes de la història, amb molt de contacte amb l'Alta Garrotxa. Per això des de fa anys hi ha la reivindicació de crear una comarca pròpia.

Bé, aquesta petita introducció l'he fet perquè un geògraf és incapaç d'estar-se en un territori i no observar-lo mínimament i d'amagatotis de la família he aprofitat per fer una mica d'observació geogràfica, ja sabeu la geografia física i la humana.

Però per postres resulta que sóc militant de la CUP, i ja sabeu que un militant és incapaç d'estar-se quiet més d'un parell de dies i també em vaig dedicar a analitzar una mica la dinàmica econòmica del territori. Definitivament, el darrer cicle econòmic expansiu a l'estat espanyol , amb creixements del PIB per sobre de la mitjana de la UE, ha creat plusvàlues que han deixat la seva empremta al territori i la Vall de Camprodón no n'és una excepció.

Dinàmiques més estructurals i complexes han reduït fins gairebé a l'anècdota les activitats tradicionals vinculades al sector primàri i l'abandonament rural, la pèrdua de pes del sector ramader en la seva variant extensiva, están transformant un paisatge modelat al llarg de la història. Tot això afegit a l'impacte de l'especulació immobiliària i al creixement del turisme, que s'està convertint en un monocultiu econòmic , ha deixat uns efectes perversos a la Vall.

Feia gairebé 5 anys que no pujava a la Vall i la transformació ha estat tan brutal que gairebé ni reconeixia alguns pobles i llogarrets. Llanars s'ha transformat radicalment i el model d'habitatge aïllat amb piscina i jardí ha modificat l'arquitectura urbanística tradicional.


Tanmateix, estant de vacances hi ha força temps i he descobert espais i indrets que encara s'han salvat de l'arribada de la postmodernitat. A Camprodón mateix hi ha una bodega històrica que difícilment es pot trobar en d'altres pobles de Catalunya, es tracta d'un establiment antic, brut i un pèl decadent, amb personatges també decadents i novelístics, un indret per passar-hi hores, fer-hi globs de vi i escoltar mil i una anècdotes. A la bodega no hi ha taules a l'estil modern, hi ha una taula allargassada on tothom s'hi asseu i s'hi veu les cares, s'hi serveixen rantxos a l'engrós i s'hi canten canons de taverna. No en diré el nom, qui vulgui anar-hi que volti una mica per Camprodón i ja ho trobarà.

Un altre indret de somni és el poble d'Espinavell, allunyat dels circuits més turístics i situat en un indret tortuós i d'accés complicat, però que val molt la pena visitar.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

És Can Planes?

Jordi Navarro i Morera ha dit...

Secret d'estat!
Només perden-te pels carrers de Camprodón ho pots trobar i la descoberta paga la pena. Això si, que ningú s'espanti.