dimarts, 26 de gener del 2010

L'autonomia municipal es pot limitar?

5 comentaris:

Josep A. Vilalta ha dit...

"Depèn" -com deia aquell grupet multicultixupiguai- "I de què depèn?" Doncs si es tracta de passar-se pel forro l'autonomia municipal en matèria urbanísitica, per a imposar unes ARE que van bé als amiguets del ram de l'especulació immobiliària, es pot fer. En canvi, si el que es vol és limitar la decissió d'un ajuntament, com el d'Ascó, que afecta molts altres municipis i compta a mb una forta oposició popular, el governet regional diu acceptar l'autonomia municipal per poder mantenir la postura hipòcrita d'oposar-se formalment a un projecte que en el fons comparteix.

No sé si contesto a la pregunta del teu breu article...

Jobove - Reus ha dit...

tenen sexe els angels ?

dono una ullada al teu blog
salutacions des de Reus

Uba-Budo no coração ha dit...

Hola mestre! Hem situat un link al teu bloc al Grup de Missatges Geografs.cat! Ho pots visualitzar per mitjà de l'adreça http://tech.groups.yahoo.com/group/geografs-cat o la pàgina web http://www.geografs.cat

Salut i bona feina! Xavi

Jordi Navarro i Morera ha dit...

No he desenvolupat la idea perquè és tant complexe que he preferit deixat que els lectors del blog m'hi ajudin.

Com a militant de la CUP penso que és evident que la pregunta és tot un repte i una declaració de principis.

És un debat molt antic que retorna cíclicament ( ara a raó del coi de cementiri nuclear a Ascó i fa unes setmanes amb el tema del padró a Vic) i d'alguna manera cal donar-hi una resposta i generar debat.

A efectes legals el municipi penja de tres peces bàsiques: la Constitució del 78, l'Estatut del 2007 i la LLei de Règim de Bases Local, formulada a l'any 1985 i emparada per la mateixa Constitució del 78.

Per tant estem parlant d'organització territorial, d'institucionalitat i de lleis, els instruments que legislen i decideixen en quins termes es prenen decisions que afecten a la ciutadania d'un municipi.

Des de la CUp argumentem que el municipi és l'espai institucional més proper a la ciutadania i per tant el que permet més interactuació i és en aquest àmbit on és més probable desenvolupar-hi polítiques de proximitat i participació, polítiques difícils d'impulsar des d'instàncies superiors.

Però el debat de fons, el de l'autonomia municipal, no podem deslligar-lo de l'àmbit de les competències i el finançament. Si els municipis resolen algún dia la qüestió del finançament voldrà dir que estaran preparats per assumir competències i decisions de major nivell i llavors haurem de prendre decisions incòmodes i punyents des del municipi, la qual cosa ens hauria de fer reflexionar perquè el municipi ja no serà aquella administració simpàtica i propera que s'encarrega dels serveis més propers sinó que prendrà decisions d'alta volada.

Pel que fa a l'autonomia em pregunto si l'orgia especulativa dels últims anys s'hauria produït si algú haguera frenat als regidors i alcaldes corruptes i cobdiciosos.

Responent a en Vilalta és evident que l'autonomia municipal se l'han passat pel forro quan els ha convingut i que s'ha fet la vista grossa quan s'ha volgut.

Unknown ha dit...

Si la ciutadania veu clausurada també la via d'expressió municipal, la que hauria de ser la primera amb la que relacionar-se i la més propera, cada vegada anirà autolimitant més la seva participació i capacitat d'anàlisi i crítica. I de fet és el que ha passat; tret dels que rondinen i pressionen que les finestres deixin passar l'aire del carrer, la gran majoria de persones no només ha assumit que la porta està tancada, sinó que ja no es planteja cap altre forma de fer, i actua en conseqüència, passant de tot. El que els hem de fer veure és que això no ha de ser així i que la seva veu importa. I si l'han perduda hauran de reactivar-la, cosa més difícil en els sectors que viuen sense saber que tenen veu.

Felicitats pel redisseny del blog! Molt i molt millor ;)