dimecres, 16 de febrer del 2011

Santa Eugènia no es mereix aquest tracte

Avui a la tarda he estat passejant una bona estona pels carrers i carrerons del barri de Santa Eugènia. M'hi ha acompanyat un bon amic, que viu fa anys al barri. Jo tinc un lligam especial amb Santa Eugènia per dues raons: d'una banda perquè de petit vivia ben a prop del carrer Costabona, i de l'altra perquè actualment els meus pares viuen al mateix carrer Santa Eugènia, a l'alçada de Can Ninetes. Per aquest darrer motiu vaig molt sovint a aquest barri, aprofito per visitar els pares, per anar a comprar a algun comerç de la zona i, quan tinc temps, per perdre'm per les hortes de Santa Eugènia, un dels meus passatemps preferits.


Malauradament més enllà d'aquesta visió, un punt romàntica i idíl·lica, d'aquest veïnat que m'estimo és fàcilment constatable que Santa Eugènia és un barri deixat, que ha patit un cert abandó. Els famosos 14 milions d'euros del Pla de Barris no han servit, al meu entendre, per dignificar tot aquests sectors ni per millorar substancialment la qualitat de vida de les veïnes i veïns.

Passejar per carrers com la travessia de Santa Eugènia, el carrer Montseny, alguns trams del carrer Santa Eugènia, el carrer Costabona, el carrer Agudes... vol dir veure brutícia acumulada en múltiples racons, contenidors enmig de la vorera que dificulten l'accessibilitat dels vianants (especialment persones grans i famílies amb cotxets de nadons o persones amb mobilitat reduïda). Tot i que ja en tenia coneixement no m'ha deixat de causar un impacte especial l'estat en què es troba la Travessia de Santa Eugènia, un carrer que fa de frontera amb el municipi veí de Salt. Planyo els veïns que viuen en aquest carrer perquè la combinació de porqueria llençada al carrer, les voreres en mal estat i gens funcionals, el solar de la famosa frontissa ple de cotxes caòticament aparcats, parcs infantils deixats i farcits de merda de gos...

Els veïns d'aquest carrer se senten maltractats; se senten com la perifèria de la perifèria. Des de la plaça del Vi no se'ls escolta i es fa poc esforç per intentar resoldre els problemes que pateixen. Tot plegat inacceptable: com a gironí m'avergonyeixo que veïns meus hagin de viure d'aquesta manera mentre aquí ens dediquem a parlar de centres d'art contemporani, plans estratègics i d'altres banalitats.

1 comentari:

marina ha dit...

Hola,vodria saber sí realment val la pena llogar un camp a les hortes de santa eugènia,si és segur o si tot el que plantis,t'ho robaran.El meu pare tenia molta il.lusió per llogar-ne un,però si li han de robar tot,potser no val la pena,quin ambient hi ha per allà?vaig llegir que era millor que la gent marxés a les 7 de la tarda,per la gent que ho rondava,és cert?
Marina