dissabte, 10 de març del 2012

Em renyen al Fòrum ferroviari

Avui al Fòrum ferroviari els representants de CiU i del PP m'han renyat. No els ha agradat que hagi explicat que han decidit no aprovar una Declaració Institucional al Ple de l'Ajuntament de Girona. Tant Puigdemont com Veray han coincidit en dir que això era precipitat, m'han retret que ho he fet públic per partidisme i m'expliquen que és millor esperar-se a conèixer els detalls del Pressupost de l'Estat espanyol. Argumenten que un cop sapiguem si hi ha partida pel tren convencional, llavors serà el moment de prendre una decisió.

He de dir que no em sento ni impressionat ni intimidat per les afirmacions d'ambdós polítics. Per mi és un honor que la dreta em critiqui davant de la ciutadania. He decidit fer pública aquesta renúncia perquè considero que no és una bona opció i crec fermament que és imprescindible un gest de fermesa per part de l'Ajuntament. Un gest que no pot esperar-se. Em sembla indigne que demanin més temps i paciència quan la nostra ciutat i els nostres conciutadans porten 4 anys de patiment d'obres. M'és absolutament igual que PP i CiU s'enfurismin amb mi per aquesta raó.

Jo no sóc un polític ni vull ser-ho. Sóc un ciutadà que lluita pel seu entorn. Em dec a la ciutadania, i els meus principis i conviccions m'obliguen a explicar tot el que sé i conec sobre el tema. Una màxima que penso aplicar durant tot el mandat i sobre diversos temes. No m'ha semblat correcte la decisió dels portaveus i tinc dret a explicar-la en públic, tant si agrada com si no agrada als partits polítics representats al Ple de l'Ajuntament de Girona. I vull deixar constància del meu respecte al senyor Joan Olòriz d'ICV-EUiA, malgrat que no estic d'acord amb la seva decisió de retirar la proposta de declaració institucional.

Avui el Fòrum ha estat molt productiu però crec que cal que la ciutadania sàpiga quants anys duraran les obres ferroviàries. Portem quatre anys d'obres i probablement ens en queden uns quants més. Son unes obres molt complexes (les més importants del segle gairebé) i tota la ciutat en pateix les conseqüències, especialment els barris més afectats, com Sant Narcís. Avui han tornat a aflorar preguntes i precs, temors i rumors, declaracions més aviat pessimistes i un sentiment de resignació que ja forma part del nostre paisatge ciutadà. Amb tot, les paraules de l'Alcalde han despertat un cert optimisme i segurament és bo que sigui així, perquè els ànims estan força abatuts. Hem de mirar endavant i seguir lluitant per la nostra ciutat i per la nostra gent.

1 comentari:

Xavier ha dit...

Endavant, Jordi! T'hi trobaràs moltes vegades amb situacions com aquesta.