Torna la censura al nostre país

Enguany a Figueres s'hi celebra una nova edició del Festival Acústica, que s'ha convertit en tot un referent de la música no només a les nostres comarques sinó a nivell de tot el país. Hi desfilen artistes de tot tipus i la música en directe es converteix en la màxima protagonista; els carrers i places són envaïts de guitarres, veus trencades i gent ( de totes les edats, cosa molt important) que xala.

Aquest any la programació ve carregada i de la cinquantena d'artistes que hi actúen, les forces espanyolistes i reaccionàries s'han fixat en un jove que arrossega la seva guitarra de dalt a baix dels PaÍsos Catalans, es tracta del jove músic penedesenc Cesk Freixas, que ha estat objecte de l'atac dels espanyolistes reaccinaris.

La qüestió és que el grupuscle espanyolista Ciutadans-Partido de la ciudadania, ha demanat formalment als organitzadors del festival que impedeixin que en Cesk pugui actuar al festival, amb l'excusa que les seves idees independentistes i d'esquerres "no s'ajusten a l'ordre constitucional", o que "és un radical". A les tesis censuristes de C'S s'hi ha afegit també el grup Municipal del PP a Figueres, que reclamen la prohibició de l'actuació del jove cantautor.

Tot plegat ens transporta a èpoques passades, en que la censura i la repressió era la pedra angular del sistema, però ben pensat les coses no han canviat tant perquè avui els hereus ideològics del feixisme continuen escampant la seva intolerància amb impunitat.

Tot el meu suport a en Cesk Freixas i a tots els seus seguidors. No permetem que el feixisme silencïi la veu dels que protesten, la veu de la dignitat, la veu de l'art.

El 13 de setembre a Arenys de Munt decideixen, decidim

Que l'exercici dels drets democràtics haurien d'estar emparats per les lleis és una evidència en termes jurídics. Però tothom sap que les coses no són tant senzilles i que els estats reglamenten a mida per a perpetuar-se i imposar el seu ordre, sigui constitucional o no, tant és.

El 13 de setembre a Arenys de Munt celebraran una consulta popular sobre la independència de Catalunya, en un exercici democràtic de base municipal sense precedents al nostre país. La iniciativa ha estat impulsada pel MAPA amb el suport de la CUP, i ha comptat amb el suport dels grups municipals de CIU, ERC i Independents d'Arenys de Munt. El PSC hi ha votat en contra.

Que els habitants d'un municipi puguin decidir sobre un afer col·lectiu és sens dubte un acte revolucionari i democràtic, i hauria d'entrar dins dels paràmetres de la normalitat. Que tothom expressi el seu vot lliurement i sense coaccions, que tothom hi digui la seva.

Però ja sabem que l'estat espanyol acumula una pila de dèficits democràtics i que precisament la cultura democràtica no forma part de l'ADN d'un estat que s'ha forjat sobre unes bases totalment predemocràtiques. Paradoxalment, el dia 13 de setembre a Arenys de Munt, en que el desenvolupament d'un acte democràtic s'hauria de realitzar en un marc de normalitat, tranquil·litat i no coacció, les forces judicials han autoritzat una manifestació de feixistes, que no pretenen altra cosa que alterar el normal desenvolupament de la consulta. Curiós, que en un estat on s'il·legalitzen forces polítiques independentistes i d'esquerres, i se'n reprimeixen les idees , s'autoritzi i esperoni grupuscles feixistes.

Que la Falange no té altra intenció que rebentar la consulta és evident, i potser a l'estat ja li va bé que siguin aquesta colla de dements mentals els que actuin de forces de xoc.

No ens han de fer cap por, no hem de permetre que rebentin el procés exemplar que s'està seguint a Arenys de Munt. Arenys de Munt s'ha convertit en un laboratòri de pràctiques, sabem el que passaria si el nostre país exercís el seu inalienable dret a autodeterminar-se, a decidir, sabem que les forces policials i militars de l'estat intervindríen, que la violència seria la seva resposta a la nostra determinació.

Però no ens podem arronsar, hem de buscar aliances internacionals, aixecar el cap ben alt i plantar-nos, autodeterminar-nos, sense por, amb dignitat, amb valentia, només així ens guanyarem el respecte de la comunitat internacional i dels milions de ciutadans i ciutadanes que han escollit el nostre país com a bressol del seu esdevendor.

Cròniques estiuenques

Aquest cap de setmana tòrrid, en que l'estiu ha arribat al seu zènit i que possiblement aviat començarà a declinar ( esperem que ens visiti una bona tempesta de tarda i refresqui l'ambient caldejat que ja fa setmanes que patim) he tingut l'oportunitat de visitar un indret que em té el cor robat.
Ja se sap que els humans tenim arrels ( agradi o no agradi als fanàtics de la universalitat il·lustrada) i que ens sentim atrets per indrets i/o territoris que evoquen records viscuts o testimonis d'un temps passat. Aquest dissabte 15 d'Agost, al terme municipal de Santa Cristina d'Aro, a l'ermita de Bell-Lloc, s'hi celebrarva un aplec de festa major.

L'indret, enclavat a les Gavarres i molt a prop de l'Ardenya, en un espai dominat pel poble de Romanyà i influenciat pels aires de la mediterrània, és d'un encant especial i acollidor. Una ermita romànica, encerclada de boscos d'alzina i alzina surera, a tocar de la Font Picant i del seus recs ombrívols, un territori carregat d'història i ple a vessar de valors ambientals i culturals.
Recentment s'hi han localitzat unes troballes arqueològiques que daten de l'època romànica; també a Romanyà hi ha testimonis del neolític com ara un dòlmen a la Cova d'en Daina.

Amb l'obertura del carril bici de girona a St Feliu de Guíxols, aquest territori costaner d'interior ha estat abastament descobert i visitat.

Però per mi aquests indrets i viaranys tenen una especial significació més enllà del seu interès turístic o ambiental, es tracta d'un espai viscut, que m'evoca records d'infantesa i que em transporta a èpoques passades. La meva família materna era pagesa i durant molts anys van fer de masovers en un gran mas de la contrada, Ca l'Ai Maric, una enorme edificació encerclada de terres de conreu i que durant dècades va acollir la meva família materna: el recull d'anècdotes, vivències, records...que acumula la meva família sobre aquest indret fa que jo hi tingui un especial interès, en cercar els territoris i racons que durant tants anys van arrecerar els meus avis i tiets. Tota una experiència redescobrir aquests indrets, que em connecten a un passat segurament sobrevalorat per la gent de la meva generació, un passat d'economia autàrquica, de treball feixuc i de nul·les comoditats. La meva família, com tantes d'altres, es va veure obligada a emprendre el camí de l'emigració i tots plegats es van traslladar a la ciutat, on les fàbriques necessitaven ma d'obra barata per a produïr massivament.

Amiant al carrer Barcelona, poca broma

Que l'amiant és una substància extremadament perillosa, i que els efectes nocius per a la salut que se'n deriven del seu contacte amb la pell humana o inhalació, està totalment fora de dubte i reconegut per la OMS i d'altrs organismes i institucions internacionals. El seu ús està prohibit i un àmpli corpus normatiu en bloquegen la seva aplicació.



Divendres 7 d'Agost el diari El Punt ens informava que en un tram de la carretera de Barcelona, que està en obres, uns operaris n'han detectat importants quantitats; sembla ser que en les obres d'asfaltatge que es van realitzar ara fa una pila d'anys es va emprar aquest material, que abans no estava prohibit.



Evidentment cal extremar les precaucions, aplicar un protocol d'actuació i informar degudament la població, que té dret a està informada i a

Coi de Mossos d'esquadra, no teniu res més important a fer que tocar els nassos als independentistes?

Ahir vam tenir notícia que agents dels Mossos d'Esquadra van detenir en Jaume Soler, militant d'endavant i de la CUP. La detenció es va produïr a Vilanova i la Geltrú i les forces d'ocupació van tenir la santa barra de detenir-lo en presència dels seus dos fills petits i de la seva companya, en un acte menyspreable i vil, comparable als actes que efectuava la Guàrdia Civil en temps passats.

Se'l relaciona amb la crema d'una pantalla gegant que ara fa uns mesos va produïr-se a Terrassa, una pantalla que l'Ajuntament de la Vila va instal·lar per visionar un partit de la selecció espanyola de futbol, la roja, la nuestra.

Tanmateix, és una acusació sense proves, ja sabem com les gasten els Mossos d'Esquadra i els seus comandaments tècnics i polítics, aquesta colla de mercenàris només saben obeïr ordres i si els diuen que vagin a reprimir independentistes doncs ells s'hi apunten ben delectosos, no fos cas que pensessin una mica i se'ls cremés el cervell.

Des d'aquestes ratlles vull enviar un missatge de solidaritat a en Jaume i a la seva família, als seus dos fills petits i encoratjar a tothom a solidaritzar-se i assistir als actes de suport que es convoquin.
llibertat Jaume
Independència o mort!